EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 23 de setembre del 2020

INDÒMITA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
INDÒMITA

La finestra es va obrir. Verd i blau.
La Quimera va entrar-hi
disfressada de ventet d’estiu.
Els finestrals van batre a morts.
Va escriure “bé i per sempre”
en un anell d’or fals, en una taula coixa,
en un llit desfet, en una olla desfonada.
També a les parets innocents
de la casa.
Als cabells, a les plantes dels peus
i a les conques dels ulls orbs
de la dona que s’hi estava.
Després va obrir el gas
i va deixar fer, com si res.

Marta Pérez Sierra
Punta de plom
Pagès Editors, 2020
Més sobre l'autora, ací

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

El ventet d'estiu és una bona disfressa, es fica per tot arreu..."bé i per sempre", escrit aquí i allà per tota la casa que era innocent i potser ella també...
Bon vespre, Jesús.

Conec a la Marta de fa temps!

Calpurni ha dit...

I el pitjor. obrir el gas.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Mps Landino ha dit...

Moltes gràcies, Jesús!

Calpurni ha dit...

Gràcies a tu, Marta, pel poema.

Publica un comentari a l'entrada