EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 1 de setembre del 2020

L’AVALEUR DE FEU / L’ORONETA DE FOC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’AVALEUR DE FEU

Il y a des paroles
qu’on ne peut prononcer.

Sur les lignes tendues de nos vies
elles montent et descendent
comme des saltimbanques
des somnambules
qui tombent
quand on les appelle
---

L’ORONETA DE FOC

Hi ha paraules
que no es poden pronunciar.

En les línies tenses de les nostres vides
pugen i baixen
com els acròbates
com els somnàmbuls,
i cauen
quan les cridem.

Anise Kolz
L'avaleur de foc
Éditions Phi, 2003
Més sobre l'autora, ací
[Traducció pròpia] 

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Potser aquesta oreneta porta al seu bec aquestes paraules perquè no caiguin...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Algú ha de custodiar les paraules belles.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Helena Bonals ha dit...

Les paraules que no es poden pronunciar les diu la poesia.

Calpurni ha dit...

Així és, Helena.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada