EMPREMTES

El poema és un camí que conrea els seus esbarzers. YVES PRIE

dilluns, 14 de setembre de 2020

DANSA DELS COLORS

(Imatge pròpia)
DANSA DELS COLORS

La pell blava del mar
dansa amb un cos de molsa
i perfuma la cambra blanca
de llàgrimes de bosc tardoral.
L’au fugaç s’esvaeix
dins una aquarel·la encesa
que s’ofega, lentament,
en els braços líquids d’aquella tarda
tenyida pel record de la ginesta.
Ara tota la memòria de l’univers
se suspèn d’un sostre pintat pels somnis
d’aquest cos nocturn que no es vol adormir
quan contempla la música de Calder.

Cristina Àlvarez Roig
Cerimònia del te
Ed. Bromera, 2020
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'emocionen aquestes llàgrimes de bosc tardoral...Les aus dansen sobre el mar i si emmirallen; el groc del record de la ginesta, contrasta amb el blau del mar!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Els colors són vida.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari