EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

dissabte, 26 de setembre de 2020

INICI

(Imatge ni identificada presa de la xarxa)

INICI

 

Àliga per saltar als abismes, 

vent furient per mossegar el dolor. 

Sóc vidre i aigua. 

Vidre per reflectir la llum iridescent 

i aigua per escolar-me al riu 

i vestir-me de jonc. 

Sóc fusta i foc. 

Fusta per cremar els corcs de glaç 

que em clivellen les mans, 

foc per vèncer la por que em tenalla. 

Sóc sal i sóc mar. 

Sal per ungir la nit, i mar per conjurar 

l’escuma pútrida de canyes i de crancs. 

M’he fet àliga i vent, 

sal i mar, vidre i aigua, fusta i foc, 

per retornar a l’inici, 

quan no hi havia mar ni vent ni sal ni aigua. 


Maria Rosa Font i Massot

Un lloc a l'ombra

Edicions Proa, 2011

Més sobre l'autora, ací

3 han deixat la seua empremta:

Porventura escrevo ha dit...

Adoro a lingua catalã, a sua sonoridade. Apesar de não a saber falar, e só conseguir perceber o significado de algumas palavras. Li várias vezes o poema, e soou-me bem. Gostei.deixo o endereço do meu blogue de poesia, e não só, em português: https://homemplastico.blogspot.com/

M. Roser ha dit...

Curiós el poema, perquè l'autora diu que és un munt de coses...Però vol retornar a l'inici, i en aquest cas què serà? si no hi havia res!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Gràcies Porventura per visitar el blog.
M. Roser, potser l'autora vol tornar a l'inici per a retrobar-se amb algú.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada