 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Potser tinc l’ànima
felina,
i m’irrita l’aigua
del mar o a la retina,
l’aigua del llot
i de la dutxa, potser
és culpa
de la lluna quan vaig
néixer,i soc més
del foc que de
l’onada,
més del terròs que la
braçada.
Però qui pot viure
sense l’aigua?
La pluja encalma, el
blau fa por
i l’amor traspassa
canonades.
Potser un desglaç
m’ajudaria,
potser l’encís d’una
estrangera a l’altra riba
m’inclinaria cap a
l’aigua.
Però què puc fer-hi
si tinc l’ànima
felina? Si és tot culpa
de la lluna, i soc de
foc,
si enterro l’aigua com
la mort,
jo què puc fer-hi?
jo què puc fer-hi?
Oriol Prat Altimira
Dies hàbils
Pagès Editors, 2020
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Si que la pluja encalma, però el blau no fa por...Per què l'encís d'una estrangera? també les autòctones en tenen!!!
Bon vespre, Jesús.
Tens raó, M. Roser tothom pot encisar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada