EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 13 de desembre del 2020

AMFÍBIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AMFÍBIA

Com la salamandra que habita el toll

d’aigua clara, m’enllito

entre els líquens flonjos del desamor.

Com la salamandra obro

drenatges balsàmics i curatius

als peus d’un déu mimètic i calcari

que m’oculta del món.

Amfíbia i extenuada, llenço

pellofes de memòria

a l’obaga on hivernen les paraules.


Montserrat Butxaca

Amfíbia

Viena Edicions, 2020

Més sobre l'autora, ací


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La salamandra només viu en tolls d'aigua molt neta, m'agrada!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Aquesta Amfíbia sembla que viu en la memòria.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada