EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dissabte, 26 de desembre del 2020

TOTS DOS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TOTS DOS

 

Tinc dos països, en comptes d'un sol:

Aquell que mai no he tingut

I un altre, el que mai no tindré.

El primer, el qual nom és agitació

S'escapa pels meus dits

Car es tracta d'escuma marina.

El segon, que sembla un encís.

Evite parlar-ne, no siga cas que

Quan ric forçat entenga el seu cant.

En comptes d'un país nomes, en tinc dos

Que son destituïts d’existència real

Però que abans de mi ja hi eren.

Desprès de mi, encara hi seran.





Richard Aerts

Inèdit.

Més sobre l'autor, ací

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Curiós això de tenir dos paisos, però que no existeixen...Suposo que viu en un món de poesia i els observa com si fossin reals!
Bon vespre, Jesús.

Olga Xirinacs ha dit...

I el mar encara comunica més països que els detectats pel poeta.
Tu saps viure aquests mons, tens aquesta qualitat des de l'origen i ben desenvolupada, per això ets ric en la teva vida interior.
Et desitjo un bon any nou, estimat Jesús, que et sigui agradós i plaent malgrat tants obstacles com ens toca vèncer a tots. El mar et portarà l'iris que corona la vida. Una abraçada.

Calpurni ha dit...

Les persones s'inventem països on fer viure les nostres il·lusions, M. Roser.
Gràcies per les teues parauales, Olga!
Gràcies a les dues pels comentaris.
Salut i poesia!

Richard Aerts ha dit...

Ep, Jesús, com anem? És curioset vindre cap ací i llegir els comentaris que no fa gaire hi han deixat els lectors... Mai no havia pensat que podrien veure la cosa així. En concret, el poema parlava d'un país perdut i un altre d'adoptat, Argentina i França, on ara visc. Tot plegat angúnies i enyorances d'un jo poètic sense cap pàtria concreta, encara que la poesia no s'explique pas, si no deixa de ser-ho. Salut i bon any nou!

Publica un comentari a l'entrada