(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El pa
Quan jo era vailet, fa una
garbera d’anys,
i passava les vacances a pagès,
anava a buscar el pa, al toc de
migdia,
amb la senalla i el perdiguer
de l’avi:
el gos es deia Krim, i els meus
estius
eren plens de la nostra vibrant
amistat.
De retorn de cal Pastisser Nou,
el Krim portava per les anses
la senalla,
d’on sobreeixia un enorme pa
en forma de barret de tres
puntes,
tres, com els Mags d’Orient.
Aquell pa feia olor de cosa
bona.
Les coses bones, avui, on són?
On és el Krim? Massa aviat el
perdria,
sacrificat després
d’enverinar-se:
un amic de debò, el primer que
se’m moria.
Després n’he enterrat tants com
molles hauria
aquell pa de tres bonys que el
gos portava.
Josep Vallverdú Aixalà
Pa de forment
Pagès Editors, 2020
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
És molt gran, Josep Vallverdú, en els dos sentits de la paraula. No m'estranya que hagi enterrat tants amics.
Preciós aquest poema que ens parla de records entranyables. Me n'han vingut a la memòria uns quants...
Bon vespre Jesús.
Tots tenim records de la infantesa que ens fan enyorar els bons temps passats.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada