EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

dijous, 7 de gener de 2021

PÀTRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Pàtria

 

La meva pàtria és un pany de paret

de pedra seca o de marès

mig esbucat

que no va enlloc ni tanca res,

tallat pel solc de l’autopista.


Té un cel blau amb quatre niguls blancs

a mig pintar sobre un gap cal·ligràfic

i un crit d’esprai antic que molts pocs recordam,

entre el fasser menjat d’escarabats

i el derelicte ametlerar.


Aturonat sobre el talús,

el mir un breu, fugaç, moment

cada matí,

quan pas cap a la feina a més de cent.


Miquel Cardell

Els ponts de l'autopista

AdiA Edicions, 2020

Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La meva pàtria és petita , però bonica amb un cel blau que es reflecteix al mar i amb molt de verd color d'esperança, encara que el gris de les autopistes no li fan cap favor...
Bon vespre, Jesús.

Olga Xirinacs ha dit...

La meva, de pàtria, és fluctuant, lliure i senzilla a vegades, plena de records i d'història, altres.
Preciós i precís poema, el de Miquel

Calpurni ha dit...

Tots tenim pàtries petites petites imolt nostres.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada