EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

divendres, 5 de febrer de 2021

CORPS PERDU / COS PERDUT

(Imatge presa d'ací)
CORPS PEDU


El vent souffle en tempête.

La femme dans sa chambre secrète

couchée sur son lit de froid

veut croire qu'il cherche à entrer

arracher le toit

la renverser dans sa bourrasque.

Elle ouvre la fenêtre

pour lui livrer passage

mais c'est elle qui s'envole

dans les nuages

avec de la pluie sur le visage. 

 ---

El vent bufa en una tempesta.

La dona a la seua habitació secreta

estesa al seu llit fred

creu que intenta entrar

arrancar el sostre

pertorbar-la amb el seu revolt.

Obri la finestra

per donar-li pas

però és ella qui s’envola

cap als núvols

amb pluja a la cara.


Nicole Laurent-Catrice

Corps perdu

Atelier Tugdual, 2001

Més sobre l’autora, ací


[Traducció pròpia]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

I és que quan el vent bufa fort , no hem d'obrir les finestres del nostre interior...Però si ens fa volar cap els núvols , també està bé.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sembla que alguns tenim sempre les finestres obertes.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada