(Imatge presa d'ací)
CORPS PEDUEl vent souffle en tempête.
La femme dans sa chambre
secrète
couchée sur son lit de froid
veut croire qu'il cherche à
entrer
arracher le toit
la renverser dans sa
bourrasque.
Elle ouvre la fenêtre
pour lui livrer passage
mais c'est elle qui s'envole
dans les nuages
avec de la pluie sur le visage.
El vent bufa en una tempesta.
La dona a la seua habitació
secreta
estesa al seu llit fred
creu que intenta entrar
arrancar el sostre
pertorbar-la amb el seu revolt.
Obri la finestra
per donar-li pas
però és ella qui s’envola
cap als núvols
amb pluja a la cara.
Corps perdu
Atelier Tugdual, 2001
Més sobre l’autora, ací
[Traducció pròpia]
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
I és que quan el vent bufa fort , no hem d'obrir les finestres del nostre interior...Però si ens fa volar cap els núvols , també està bé.
Bon vespre, Jesús.
Sembla que alguns tenim sempre les finestres obertes.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada