EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

dissabte, 13 de febrer de 2021

EPITAFI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 EPITAFI

 

Arrapà guitarres i músiques

en la foscor d'uns anys obscurs.

Alegrà el temps de les teranyines.

Era mig orb, però reconeixia

els versos en créixer dins l'ombra.

Morí fa anys, però la seua veu

encara passeja la calç d'un poble,

les fonts d'un país. El Blanc

Ii deien. I en enderrocar

la que fou sa casa, alguns veïns

afirmaren convençuts

que havien escoltat cançons

entre les parets melangioses

del moment.


Alexandre Navarro

Dotze poetes joves valencians
Tàndem Edicions, 2000
Més sobre l'autor, acíací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

JO vaig fer un epitafi per la tomba dels meus pares:
Quan em torneu a la terra
poseu-me de cara al mar.
i on l'aire de la serra
m'ajudi a ben reposar!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Molt emotiu epitafi, Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada