EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 20 de febrer del 2021

DIES IRAE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

DIE
S IRAE

 

No sabrem l’hora del dol.

La tempesta de bronze

ofrenarà, verge impúdica,

el rovell dels seus pits breus

i els seus ulls, obacs, cruels,

als morts de totes les batalles.

I no en sabrem l'hora, no.

Volaran les aus de la por

com corbs embriacs,

i un oceà de callada solitud

serà la mar de terra

que els ulls, ja pedra, no han de veure

I no, no en sabrem l'hora.

No sabrem l’hora del dol.

Lluís Meseguer
Les veus del vent
Diputació de Castelló, 1984
Més sobre l'autor, ací


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

L'hora del dol, una hora trista...Fins i tot el mar restarà en silenci sense sabre-ne l'hora.
Bona setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

Nosaltres tampoc la sabrem.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada