(Imatge no identificada presa de la xarxa)
DIES IRAE
No sabrem l’hora del dol.
La tempesta de bronze
ofrenarà, verge impúdica,
el rovell dels seus pits breus
i els seus ulls, obacs, cruels,
als morts de totes les batalles.
I no en sabrem l'hora, no.
Volaran les aus de la por
com corbs embriacs,
i un oceà de callada solitud
serà la mar de terra
que els ulls, ja pedra, no han
de veure
I no, no en sabrem l'hora.
No sabrem l’hora del dol.
Les veus del vent
Diputació de Castelló, 1984
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
L'hora del dol, una hora trista...Fins i tot el mar restarà en silenci sense sabre-ne l'hora.
Bona setmana, Jesús.
Nosaltres tampoc la sabrem.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada