(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EPITAFI
Arrapà guitarres i músiques
en la foscor d'uns anys
obscurs.
Alegrà el temps de les
teranyines.
Era mig orb, però reconeixia
els versos en créixer dins l'ombra.
Morí fa anys, però la seua veu
encara passeja la calç d'un
poble,
les fonts d'un país. El Blanc
Ii deien. I en enderrocar
la que fou sa casa, alguns
veïns
afirmaren convençuts
que havien escoltat cançons
entre les parets melangioses
del moment.
Alexandre Navarro
Dotze poetes joves valencians
Tàndem Edicions, 2000
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
JO vaig fer un epitafi per la tomba dels meus pares:
Quan em torneu a la terra
poseu-me de cara al mar.
i on l'aire de la serra
m'ajudi a ben reposar!
Bon vespre, Jesús.
Molt emotiu epitafi, Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada