(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Exordi
Tutto che mi resta è già
perduto
Quasimodo
Les roses de Ronsard ja s'han marcit
i Déu és ara sols un record més
Hi ha mars enllà de l'illa que no he vist
i llocs de mapes verds on mai no he estat
La nit és una cambra enmig del món
la vida un buit que amb mots ompl de sentit
On són les neus que va cantar Villon
Del magma espès del goig n'he tret dos fills
de l'íntim pou dels anys un vers d'enyor
El vell mussol enguany no ha regressat
ni han fet els pardals niu al meu cambró
Somii aquell Son Bou immens d'infant
M'estic fent vell i torn a llegir a Shakespeare
Ponç Pons
El salobre
Edicions Proa, 1997
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Si les roses s'han marcit , no és cap problema, en floriran de noves...El cant dels pardals segur que es troba a faltar!
Ves per on, jo de jove no el vaig llegir Shakespeare i ara tampoc!
Jo vaig començar a llegir Shakespeare massa prompte, caldà tornar a llegir-lo.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada