EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 10 de març del 2021

26 sense OVIDI

(Foto de David Pons)
HOMENATGE A TERESA


Com un record d'infantesa

Sempre recordaré
A la Teresa
Ballant el vals
Potser fou l'últim fet
Amb algú que estimés
Abans que un bombardeig
La tornés boja
Tots els xiquets la seguíem
I en un solar apartat
Ens instruíem
Al seu voltant
Mig descabellonada
Ens mostrava les cuixes
I ens donava lliçons
D'anatomia
Ella ens va dir d'on veníem
I que els reis de l'Orient
No existien
Ni llops ni esperits
Ens parlava de l'amor
Com la cosa més bonica
I preciosa
Sense pecats
Ens ensenyà a ballar
A cantar i a estimar
D'això ella era
La que més sabia
Amb una floreta al seu cap
I un mocador negre al coll
I faldes llargues
I un cigarret
Vas ser la riota dels grans
I la mestra més volguda
Dels infants
Ara de gran comprenc
Tot el que per tu sent
I et llence un homenatge
Als quatre vents
Com un record d'infantesa
Sempre et recordaré a tu
Teresa
Ballant el vals



2 han deixat la seua empremta:

Manel Rodríguez-Castelló ha dit...

Gràcies pel record, pel moviment de vals, per l'homenatge renovat al mestre.

Calpurni ha dit...

Des de fa uns quants anys, m'agrada recordar l'Ovidi: una persona íntegra. Menel.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada