(Foto de David Pons)
HOMENATGE A TERESACom un record d'infantesa
Sempre recordaré
A la Teresa
Ballant el vals
A la Teresa
Ballant el vals
Potser fou l'últim fet
Amb algú que estimés
Abans que un bombardeig
La tornés boja
Amb algú que estimés
Abans que un bombardeig
La tornés boja
Tots els xiquets la seguíem
I en un solar apartat
Ens instruíem
Al seu voltant
I en un solar apartat
Ens instruíem
Al seu voltant
Mig descabellonada
Ens mostrava les cuixes
I ens donava lliçons
D'anatomia
Ens mostrava les cuixes
I ens donava lliçons
D'anatomia
Ella ens va dir d'on veníem
I que els reis de l'Orient
No existien
Ni llops ni esperits
I que els reis de l'Orient
No existien
Ni llops ni esperits
Ens parlava de l'amor
Com la cosa més bonica
I preciosa
Sense pecats
Com la cosa més bonica
I preciosa
Sense pecats
Ens ensenyà a ballar
A cantar i a estimar
D'això ella era
La que més sabia
A cantar i a estimar
D'això ella era
La que més sabia
2 han deixat la seua empremta:
Gràcies pel record, pel moviment de vals, per l'homenatge renovat al mestre.
Des de fa uns quants anys, m'agrada recordar l'Ovidi: una persona íntegra. Menel.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada