(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL DIA QUE VA MORIR GROUCHO MARX
Tu
venies d’un temps i d’un espai
que
encara no existien per a mi,
un
continent sencer per descobrir,
un
Eldorado com cap altre mai.
Jo no
era, potser, més que un illot
entrevist
en la boira del matí,
una
terra sense herbes per collir,
una
garriga pàl·lida, un ermot.
Flotant
damunt un temps incandescent,
ens vam
entretopar com rais en guerra
i,
gronxats per les ones en el vent,
vam
sentir tremolar el fons de la terra.
Els focs ratllaven tot el firmament
quan l’illot ancorava al continent.
Despertar-me quan no dormo
Edicions Proa, 2021
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Tot un personatge el Grouxo Marx...
El pota si compara, i el veu com un ésser especial vingut d'un temps desconegut...En canvi ell és com la terra erma que el vent fa anar d'aquí i d'allà, com si fos un illot, al final la trobada és com un esclat de foc...
Bon vespre, Jesús.
Aquest llibre el tinc al llistat de poemaris per comprar per a la meva biblioteca. Veig que val la pena! El títol de Despertar-me quan no dormo el trobo molt suggerent.
Dormir, somiar, despertar-se, viure...no serà tot el mateix?
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada