(Naixement de Venus. Botticellli.)
Ballaves, i jo et veia despullada,
no en la penombra roja de la pista;
anava nit enllà la meva vista:
ja reies al meu llit, blanca, oblidada...
Sentia que el teu cos de divuit anys
se m’obria calent com un bressol,
i que no dormiria mai més sol,
envilit per malsons i desenganys.
Ballaves, i el teu cos em prometia
el tendre acolliment on he tastat
el sabor més gustós de la bondat,
un delit que derrota la ironia.
Ballaves, tota llavis, oferint
la veritat oculta de l’instint.
Pere Rovira
El joc de Venus
Edicions Proa, 2021
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Una vista plena d'imaginació...Sempre tindrà bells somnis!!!
Bona setmana, Jesús.
Sembla que li agrada la visió de l'amada.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada