EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 16 d’abril del 2021

[GUARDES, GELÓS,...]

(Imatge pròpia)


Guardes, gelós, al càntir de la vida,

l’aigua secreta de la qual no beus,

malgrat la set que saps que tant la vol.

Potser esperes el miracle que faci

de l’aigua un vi magnífic i et celebris,

quan els teus somnis no siguin com fotos

dormint en un catàleg de viatges.

Vindreu a ser, vi i tu, com un de sol.


Joan Callau Fortuna

Com l'hora blava

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ui no, somnis catàlegs...Els somnis com aquesta aigua fresca, l'aigua de la vida, que ens fa reviure! Bonica foto.
Bon diumenge, Jesús.

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt, jo també guardo aigua al càntir de la vida, que hi entra, però no en surt.

Calpurni ha dit...

I és que l'aigua és vida.
Gràcies a les dues pels comentaris.
Salut i poesia!

Helena Bonals ha dit...

L'he comentat aquí.

Publica un comentari a l'entrada