QUASI MEDITACIÓ DAVANT UN CRANI HUMÀ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

QUASI MEDITACIÓ DAVANT UN CRANI HUMÀ

 

Potser, entre la terra humida

que t'ha guardat fins ara,

hauràs trobat allò que diuen pau.

Potser...

 

Potser, un dia tu també buscaves

L’abraçada i la fe, com jo i com altres

(abraçada i cor ample, sense vores,

una fe i una meta pura i alta),

quelcom que per aquí hom sol dir quimera.

Potser...

 

Potser l’au fugissera que guardaves

cercava altres espais, altres esferes,

horitzons sense límit ni temença,

o qui sap si camins torts o boirosos.

Potser...

 

Potser, la força ardenta que bullia

dins d’aqueixa lleu closca,

esperant l’hora, el dia, el lloc, el tacte,

no trobaria el solc que desitjava.

Potser...

 

Potser tindries gola de misteris,

o de ritme, o de imatges,

o de coses petites,

o de coses senzilles...

Potser...

Potser series un de tants, inèdit,

desconegut fins pels teus, pels més íntims.

Potser...

 

O, potser, entre espines i coratge

tu gaudies el cel escrivint versos.

Potser...

Potser...

Potser...

Jaume Bru i Vidal

Retrobament

Diputació Provincial de València, 1961

Més sobre l'autor, ací