EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

dissabte, 7 d’agost del 2021

POEMA DE LA FI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Poema de la fi I

[fragment]

 

Digues un nom.         Diré el teu nom.

                                 O el meu, que ets tu i que ets jo i que són

                                 també els camins que ara ens separen.

Digues un món.         El que s’escola vertical

                                 pels regalims quan

                                 frego insistentment tots els segles  

                                 que se m’aferren a les dents.

Digues un so.            Diré el batec

                                d’un peix que mor clapotejant

                                a la coberta d’un vaixell.

Digues un verb.        Diré el verb viure,

                                que és caminar i riure molt

                                —com diu Bauçà i també dic jo.

Digues un do.          Desaparèixer

                               fins que del tot no en quedi res,

                               que és el mateix que dir estimar.

[…]


Pol Guasch

La part del foc

Viena Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Jo si he de dir un so, més aviat diré el batec d'un cor, que batega per amor...I no, jo no vull el do de desapareixer...
Bon vespre, Jesús.

Olga Xirinacs ha dit...

Veus amb eco, necessiten lleu separació per arribar a l'enteniment i obtenir resposta.
Una abraçada, Jesús

Calpurni ha dit...

Sempre hi ha veus interiors que ens animen a seguir.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada