EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dijous, 19 d’agost de 2021

ET PERDS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ET PERDS

 

Et  perds entre  llibres d’estranys autors oblidats; et perds entre  tants textos imitables que mai no imitaràs; et  perds en una espera esperançada d’un somriure infantil; et  perds en el somni i el desig d’empreses que no arribaran a la seva conclusió; et  perds en el record de  terres llunyanes que  t’han amagat  per sempre  tants de  secrets; et  perds  en les mancances  d’un amor que mai no et  permetrà la plenitud; et  perds en el teu propi laberint; et  perds  en la  contemplació de  la  façana  de l’edifici  modernista  de  la  vorera  del  davant  sota  un  cel ennuvolat; et  perds...


Feliu Formosa
Centre de brevetat
Editorial Meteora, 2021
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

És veritat, sovint ens perdem per a molts llocs...En un laberint de llibres amb textos de poesia, on hi trobem somnis que ens agradaria poder complir...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Això està bé: perdre'ns per a trobar-nos.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada