EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

divendres, 13 d’agost de 2021

[LLAGRIMEJAVA EL VENT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Llagrimejava el vent damunt les pedres.

Alguns records de focs i de baralles

Venien a plorar, i en les empremtes

Arrelava el pecat i la migranya.

Llavors sabíem poc de fonts i xeixa;

Llescàvem els crostons amb dents de gana i

Vivíem en un pou, en les roderes,

Escorxades pel buit, d’aquella estranya

Llagasta als esperits, en la condemna,

Esquitxats d’una sang innominada.


Josep Fàbrega i Selva

Guaix

Viena Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No sé si en aquest desert hi podem veure llàgrimes, tot és sec, la sorra i les pedres, a no ser que el mar estigui a prop i el vent li recordi...
Bon diumenge, Jesús.

Calpurni ha dit...

Com és d'evocador el desert, però que trist és.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada