MATERIA ORGÀNICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MATERIA ORGÀNICA

 

De la muda dels arbres

caic jo

i em barrejo amb allò que ja és difunt.

 

Transmuto cap a nova essència

en la dansa dels cicles

i m'estimbo sense por cap a estats ignots.

 

En aquesta festa del temps i les coses,

s'esborren les línies entre jo i nosaltres;

es confonen els qui van riure dels qui encara riuen

i es mescla carn encesa i somnis.

 

Sento cremor allà on glaça

i alhora em gelo allà on toca el sol,

trastocada per l'anhe| que vol viure malgrat el fred i l'obaga

en l'afany de ser allò que reneix.

 

Em lliuro a ser vent que fa caure altres fulles;

em lliuro a ser tronc, a ser pedra, vermell encès,

excrement, fressa de riu, rebrot,

bassal, ocell, capoll,

ou, ventre, niu,

silenci de la música de la matèria, quan tot para,

raig de llum que travessa la boscúria.

Laura Martín Ortiz

Matèria orgànica

Parnass Ediciones, 2021

Més sobre l'autora, ací