(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Talleu el fil dels altaveus dels minarets,
emmordasseu la murga tossuda dels rabins,
defenestreu campanes, suggeriu als patriotes
que no diguin que ho són per una temporada,
despengeu les banderes, plegueu-les com llençols.
Tindrem un gran silenci de pàtries i déus
com una plaça oberta que convida a la festa,
serà l'hora de veure allò que sabem dir
mentre esclata la música.
Jaume Casas
Quadern número 7
Arola, 2003
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Oh el silenci, benaurat silenci. El de dins i el de fora. Però... que lluny que en som. Tot de veus ens penetren i es fonen dins les nostres llàgrimes.
Una abraçada.
Hi ha silencis que son corprenedors, sí.
Gràcies pel comentari, Olga.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada