EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimecres, 6 d’octubre de 2021

NINGÚ NO ÉS POETA A LA SEUA TERRA

 

(Píndar)

 

NINGÚ NO ÉS POETA A LA SEUA TERRA

 

Ningú no és poeta a la seua terra,

                                       la dels seus inicis.

Ix amb pesats passos d'osa polar

de la cova, veu poètica meua.

Arribar a ser com deia en Píndar

jo vull jo, parlar-li clar a la fosca,

pensar amb veu alta.

 

Sonarà un dia sencer de llum

i al disc de vinil daurat es courà

el concert del solstici de l'estiu.

Sols l'esbós encara, però res més:

del vers, les albors.

 

Ningú no és poeta a la seua terra,

                                     la dels seus indicis.


Ferran Bretó Martínez

Allà on em porte el vers

Vincle Editorial, 2021

Més sobre l'autor, ací

 

Believe in yourself,

/ go ahead —see

where it gets you.

 

RITA DOVE

Demeter’s  Prayer

to Hades

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Si agafes una mica de sol i il·lumines les paraules, segur que seràs poeta a la teva terra...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Jo crec que tots som poetes a la nostra terra.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada