EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

diumenge, 3 d’octubre de 2021

DISCORDANÇA

(Imatge pròpia)

Discordança

 

No envelliràs tu mai, et salvaguarda

el son d'un encanteri de llegenda,

mentre en mi el temps cendrós va acumulant-se

i fent crosta en la pell.

No anirem apagant-nos a l'uníson,

els nostres temps són discordants:

tu ets la vela que el vent al lluny emproa.

Jo, la barca varada en el sorral.


Lola González Montolío

Mentre dorms

Ajuntament de Nules, 2020

Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Bonic poema, però és una llàstima no envellir els dos a la vegada...
Una foto que hi fa joc, encara que el dia fos una mica gris...La vela, la barca varada!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

L'autora em va dir que el poemari sencer estava dedicat al seu gat que va morir, però que deliberadament el va escriure sense cap referència a ell perquè el dolor s'entenguera més ample.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada