EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 27 d’octubre del 2021

HOMEM OCO / HOME BALMAT

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

HOMEM OCO

 

a Janilto Andrade

Sob a vigilia de um olhar de sono

dias escorrem entre sombra e luz

poucos percebem que na vista pouca

nem luz, nem sombra deixam marcas sempre

 

as horas voam feito borboletas

pelas manhãs de um amanhã sem busca

vão entre flores e espinhos densos...

 

um olhar murcho pensa outros futuros

que se molduram entre as mãos e os dentes

de um homem surdo, oco, cego e rude

que na memória já não guarda um tempo

 

---

 

HOME BALMAT

 

a Janilto Andrade

Sota la vigília d'una mirada de son

els dies s'escorren entre ombra i llum

pocs entenen que amb poca visibilitat

ni llum, ni ombra deixen marques sempre

 

les hores volen fetes papallones

pels matins d'un demà sense recerca

van entre flors i densos arços...

 

una mirada marcida pensa altres futurs

que s'emmarquen entre les mans i les dents

d’un home sord, balmat, cec i rude

que en la memòria ja no guarda cap temps


Majela Colares

Margeando o caos / Vorejant el caos

Cofraria do Vento, 2013

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció del portugués al català de Joan Navarro]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada aquest poema , molt realista, sobretot la segona estrofa té unes imatges poetiques molt boniques.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Un bon poeta i un bon poeta traductor!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada