HOMEM OCO
a Janilto Andrade
Sob a vigilia de um olhar de sono
dias escorrem entre sombra e luz
poucos percebem que na vista pouca
nem luz, nem sombra deixam marcas sempre
as horas voam feito borboletas
pelas manhãs de um amanhã sem busca
vão entre flores e espinhos densos...
um olhar murcho pensa outros futuros
que se molduram entre as mãos e os dentes
de um homem surdo, oco, cego e rude
que na memória já não guarda um tempo
---
HOME
BALMAT
a Janilto Andrade
Sota la
vigília d'una mirada de son
els
dies s'escorren entre ombra i llum
pocs
entenen que amb poca visibilitat
ni
llum, ni ombra deixen marques sempre
les
hores volen fetes papallones
pels
matins d'un demà sense recerca
van
entre flors i densos arços...
una
mirada marcida pensa altres futurs
que
s'emmarquen entre les mans i les dents
d’un
home sord, balmat, cec i rude
que en
la memòria ja no guarda cap temps
Margeando o caos / Vorejant el caos
Cofraria do Vento, 2013
[Traducció del portugués al català de Joan Navarro]
2 han deixat la seua empremta:
M'agrada aquest poema , molt realista, sobretot la segona estrofa té unes imatges poetiques molt boniques.
Bon vespre, Jesús.
Un bon poeta i un bon poeta traductor!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada