30 DE DICIEMBRE
El 30 de diciembre siempre llueve
tal vez sea una especie de bautismo
o un modo de barrer con el abismo
que suele provocar lo que nos hiere.
Entre la navidad y la esperanza
de un futuro que brinda mientras brota,
germina la pregunta que trastoca
y un abrazo infinito que no alcanza.
En el penúltimo día del año
podemos hacer daño sin querer,
por eso recomiendo no encender
una ilusión para apagarla luego,
ni actuar por simple ego ni decir
palabras que no nazcan en el alma
(y mantener la calma en la tormenta).
Pero si aún así nos damos cuenta...
si se descubre asombrado este presente
que estaba allí el amor, en plena lluvia,
en el nublado día en que diluvia
un impuntual pedido de disculpa,
no habrá culpa, ni ausente, ni pasado
que impida aquel reencuentro postergado.
---
30 DE
DESEMBRE
El 30
de desembre sempre plou
Potser,
és una mena de baptisme
o una
manera d'agranar amb l'abisme
que
sol provocar allò que ens fereix.
Entre
Nadal i l'esperança
d'un
futur que brinda mentre brolla,
germina
la pregunta que trastoca
i una
abraçada infinita que no abasta.
El
penúltim dia de l'any
podem
fer mal sense voler,
per
això recomane no encendre
una
il·lusió per apagar-la després,
ni
actuar per simple ego ni dir
paraules
que no nasquen a l'ànima
(i
mantenir la calma en la tempesta).
Però
si, així i tot, ens adonem...
si descobreix
sorprés aquest present
que
hi havia l'amor, en plena pluja,
en l’ennuvolat
dia en què diluvia
una
impuntual petició de disculpa,
no hi
haurà culpa, ni absent, ni passat
que
impedisca aquell retrobament postergat.
Poemas desovillados
Ediciones Mis Escritos
Més sobre l'autora, ací
[Traducció al català feta per mi]
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Ves per on, aquí no va ploure pas, va fer un dia assolellat i primaveral...Si plou està bé que netegi les coses negatives que han passat l'any que s'acaba...
Bon any, Jesús.
La pluja és una figura poètica molt suggerent.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada