(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Una mà tancada en els calaixos
recorre les parets silenciosa,
ensopega amb objectes oblidats,
rememora formes confinades
i sap l’esgrogueïda resplendor,
la vida acumulada com el llast
a la cisterna d’un vaixell. La mà
franqueja obstacles, intueix un ordre
i un recorregut precisos. Així,
l’espai informe es torna a definir:
la vall s’enclou simètrica en un punt,
mentre s’estén la conca on convergeixen
tots els afluents. Sola entre clarors,
però en el cor mateix de la tenebra,
la mà oficia un ritual antic:
com mots d’una ment inaugural,
els déus s’asseuen sobre trons de pedra
i torna cada estrella al seu origen.
La memòria de la llum promet
la intensitat que a penes representa.
Joan Mahiques Climent
Entre dues clarors
Bromera Edicions, 2021
Més sobre l'autor, ací
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Interessant el poema: l'ombra de la memòria busca els objectes que havia estimat.
Sigues feliç, escriu i contempla des del primer dia d'hivern. OX
La memòria té tants de racons on buscar!
Gràcies, Olga, pel comentari.
Salut i poesia!
Aquesta mà estarà trista, perquè no troba res per més que ho recordi i busqui pels racons...Una mà sola, l'ombra d'una mà.
Bon vespre, Jesús.
La veritat és que tots busquen alguna cossa ne la memòria que ens recorde bons moments.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada