(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El teu cos estès,
la pell ingràvida.
L’alè pausat et dibuixa,
en l’horitzó del ventre,
un mediterrani ondulant.
Només el record d’aquesta estona,
—et dic en una llengua que no és meva—,
em calmarà la set.
Guardam silenci
per fer surar el miratge de les paraules:
Com n’és d’amarg
el consol del nàufrag
que s’aboca a beure
aigua salada
.
Clara Fiol Dols
Còrpora
AdiA Edicions, 2021
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Hi ha records que perduren, encara que siguis un naufrag...
Bon vespre, Jesús.
I d'altres que s'amaguen encara que hi són.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada