Martes, enero 12, 2021
Hiroshima se ha llenado de flores. Lo
sé todo. No
sabes nada.
Sin embargo, todo sigue. El ser humano no es inmortal. Pero,
todo continúa.
La lluvia da miedo. Una
ciudad entera será arrancada otra vez de la tierra y
caerá llena de cenizas.
Todos muertos. Todos muertos. Lo sé todo. No,
tú no sabes nada.
Las flores vuelven a nacer. El
agua es fresca, sin embargo, es venenosa. ¿Qué
son las estaciones?
Ya nadie mira la subida de la marea. Ya
nadie mira un amanecer.
Todo se llena de miedo. ¿Por
qué existe la desigualdad, no
somos todos iguales?
Lo sé todo. No, tú no sabes nada. Yo
conozco el olvido.
No, tú no
lo conoces. Sí, aunque
no lo creas. He
luchado contra el olvido y he olvidado. ¿Quién eres? ¿Existe el
amor? Existe
la alegría. La
lentitud y la dulzura pueden
aún inundar un corazón,
mi corazón.
Tengo la
memoria llena de sombras y de piedras. ¿Por
qué recordar? He olvidado.
Yo lo sé todo. No, tú no sabes nada. ¿Por
qué negar la evidente
necesidad de la memoria?
¿Por qué vienes a esta noche y a esta ciudad?
Aún
existe la belleza.
Todavía
existe la belleza,
y
las flores siguen naciendo.
Aprendo
a mirar
¿Qué
soñabas?
Miraba
un campo nevado.
Me
gustan las ciudades que nunca se detienen
ni
siquiera en la noche.
La
voz suave del amanecer se escucha y es apacible
Hiroshima
se ha llenado de flores.
Dimarts, 12 de
gener, 2021
Hiroshima s'ha omplert de flors. Ho sé tot. No saps res. Tanmateix,
tot segueix. L'ésser humà no és pas immortal. Però, tot continua. La pluja fa
por. Una ciutat sencera serà arrencada una altra vegada de la terra i caurà
plena de cendres. Tots morts. Tots morts. Ho sé tot. No, tu no en saps res. Les
flors tornen a néixer. L'aigua és fresca, amb tot, és verinosa. Què són les
estacions? Ja ningú no mira la pujada de la marea. Ja ningú no mira un llostre.
Tot s'omple de por. Per què hi ha la desigualtat, no som tots iguals? Ho sé
tot. No, tu no en saps res. Jo conec l'oblit. No, tu no el coneixes. Sí, encara
que no ho creguis. He lluitat contra l'oblit i he oblidat. Qui ets? Hi ha
l'amor? Hi ha la joia. La lentitud i la dolçor encara poden inundar un cor, el
meu cor. Tinc la memòria plena d'ombres i de pedres. Per què recordar? He
oblidat. Jo ho sé tot. No, tu no en saps res. Per què negar la necessitat
evident de la memòria? Per què vens a aquesta nit i a aquesta ciutat?
Encara hi ha la
bellesa.
Fins i tot existeix
la bellesa,
i les flors
continuen naixent.
Aprenc a mirar
Què somiaves?
Mirava un camp
nevat.
M'agraden les
ciutats que mai no s'aturen
ni tan sols a la
nit.
La veu suau de
l'alba se sent i és plàcida
Hiroshima s'ha
omplert de flors.
Inèdit
[Traducció al català feta per mi]
2 han deixat la seua empremta:
M'encanta la part poètica d'aquest escrit...
I segur que cada dia hi surt el sol i els ocells canten belles melodies.
Bon vespre, Jesús.
Surt el sol però els records tristos encara hi són.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada