POEMA AMB DATA (CXVI): 7 DE JUNY DE 1980

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

7 DE JUNY DE 1980

 

Camines en silenci, amunt i avall pel pati,

mentre les dones ploren dins la casa

i amortallen el cos d’Assumpció,

i esguardes un gerani assedegat

que crema al sol, peces de roba estesa,

la sargantana que ascendeix pel mur

i, al fons, en un racó, les conilleres buides.

Saps que el teu temps s’acaba,

però ara se't presenten

els dies infantils sota una llum més clara

que atorgava a les coses un sentit

―així ho has consignat a les teves memòries,

precises en detalls sense importància,

que els teus dos nets potser no llegiran―,

i amb ulls de nen cansat em mires i no em veus,

i jo et miro i et veig com mai t’havia vist,

fet un ancià que no espera res

dels dies que li resten al davant.

Volia acompanyar-te en el dolor,

però en aquell moment no vaig saber què dir-te,

perquè els joves ―encara que es proclamin

aspirants a poetes―, com que viuen

les coses per primera volta i senten

l’exigència de menjar-se el món

i atipar-se de mots i transcendència,

ignoren que la mort

no es pot aplacar amb mots.

I mentre percaçava uns mots que no he trobat

fa quaranta anys i escaig que deambules

pel paisatge en ruïnes d’aquests versos

que no vaig saber cloure al seu moment,

perquè la nafra que es va obrir aquell dia

no ha cessat d’endenyar-se,

i jo també camino per la vida

amb un dol massa llarg per sobreviure’l.

Una vida sencera, que ha estat la meva vida,

i que ara, a les envistes de la darrera edat,

necessita subscriure un armistici

definitiu amb tu.

Avi, descansa en pau,

i habitem els dos junts aquesta tomba

de fràgils mots bastida pel poema.

 

Josep J. Conill 

 

Poema del llibre inèdit "Com daus" 

 

Més sobre l'autor, ací i ací