(Imatge pròpia)
Sabia noms que eren iridescències
i travessaven jardins. Sabia indrets
on creixien en majestat les meravelles
i els nèctars substantius dels clars de lluna,
on creixien les papallones de la imaginació.
¿Ara quin frenesí m’ha empès
inevitablement
cap a presidis encerclats d’herba negra?
Plou sense treva ni pietat dins grans silencis.
Antoni Vidal Ferrando
Si entra boira no tendré on anar
Proa Edicions, 2022
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Quina papallona més preciosa, no se'n veuen gaires, però són més boniques que les de la imaginació!!!
Bona setmana, Jesús.
Gràcies, M. Roser.
La foto la vaig fer als Pirineus.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada