(Imatge pròpia)
A Isabel, morta als tres anys,
seduïda pel misteri de l’aigua
Ahir les Papallones eren taques de llum
fent equilibris
sobre els fils invisibles de la primavera.
Ahir els infants del meu món
eren com una lluna creixent
que tanca els ulls i somriu juganera.
Ahir en el prat del record
passejava, entre d'altres,
la seua tendra mirada riallera.
Tot era ahir. Tot era.
Paraules de vides
Edicions Bromera, 2000
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
Molt bonic, però també tot pot ser avui, i demà!!! Preciosa la papallona.
Bon vespre, Jesús.
Un poc trist per la dedicatòria.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada