(Immortal. Liang Kai)
COM DELS OCELLS, EMANA DEL MÓN LA CALOR
Davalles la nit
i els coloms t’acullen:
parrupegen calms.
---
Un carrer estret
a l’esquerra amb ombres.
Pixats, geranis...
---
L’estiu s’atura
i espera excitat,
rugint rere el mur.
---
Intransitada,
solitària fosca.
Tenebra d’arbres.
---
Deixalles, vòmits.
Com dels ocells, emana
del món la calor.
---
Somies perdut,
roder, amerat, feixuc.
El vent et lladra.
---
Algú camina
davant teu, i tu davant.
Sou tu i l’eco.
Antoni Defez
Com dels ocells, emana del món la calor dins de La quietud de les pedres
Viena Edicions, 2004
2 han deixat la seua empremta:
Un carrer no massa agradable de passejar-si...
L'estiu em sembla que ja s'ha cansat d'amagar-se i ens amenaça amb la pujada de graus del termómetre!!
Bon cap de setmana, Jesús.
Però tots els carrers són bons per a passejar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada