ESPURNA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESPURNA

Encara sent i em trobe escalf a dins

després de despenjar vestits antics

i d'embolcallar els peus amb parracs

quan les botes calia abandonar.

Em tremolen els ossos de vertigen

davant la mort i el buit que ens fa sonar

travessats d'intempèrie amb esplín,

però encara som més que fulla a l'aire

arrossegats, perduts d'indiferència...

Voldrem ser suc de fruita i tast de mel,

amb voracitat pels dies i sols,

com lluna en la foscor, mos delitós.

I per mi poden caure les cuirasses,

les seguretats de cada antifaç,

que caiguen totes les corfes dal foc,

ni estrellats ni esquelet davant fervors.

Tant de bo el brill encés dels ulls s'escole

només després de fer del teu cos flama,

per gravar-te la pell amb pigues noves,

ser espurna i delit, ser-te company.

Eduard Ramírez Comeig

dins de Mostra de poesia Alfara del Patriarca

Ajuntament d'Alfara del Patriarca, 2022

Més sobre l'autor, ací