(Imatge no identificada presa de la xarxa)
¿Per què, doncs, malgrat tanta suor damunt la terra
i
tant d’esbraonament de primavera
sempre
treu flor la mort com negra oronella?
¿Per
què, doncs, veig, debades, una senalla d’estrelles
que
em parla de tu, en l’ampla nit estesa?
Molt
aviat, seràs, però,
les
ales de l’ametller i les arrels de la cadernera.
[Fragment]
Pere Suau
Cors artesians
Pagès Editors, 2022
2 han deixat la seua empremta:
M'agraden molt les dues estrofes finals...
Bon vespre, Jesús.
hi ha una bella contraposició de conceptes.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada