RESSACA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

RESSACA

Tres gintònics de més i no has aparegut.
I comence a pensar que no vindràs.
I recorde que he oblidat el calze sagrat al maleter del cotxe.
Avui necessitaria tornar a pecar.
Un gintònic de menys per fer amarga la dolça espera.
I comence a creure que m’has oblidat.
Em dol molt conservar la teua petaca,
avui necessitaria tornar-te a encetar.
I m’abrace a la pèrdua, m’abrace a allò que s’ha esvanit,
el temps, sense tu, no és temps.
És ressaca.

 

Tatiana Hidalgo-Marí 

Mise en abyme

Bromera Edicions, 2022 

Més sobre l'autora, ací 

CEL I TERRA

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

CEL I TERRA

L’alè de tardor desfullà,
amb tot el seu ressentiment,
la memòria que em cap avui
en dues galledes de polpa.

A la mà dreta, el primer jardí,
marcit d’esglai i mentida;
a l’esquerra, revenja de la verema.

Al sotabosc hi escuma un silenci irreductible.

 

Armand Virallonga

Des terra

Edicions Saldonar, 2021

Més sobre l'autor, ací   

[EL LÍMIT IMPRECÍS...]

(Imatge pròpia)

El límit imprecís

del cel i l’aigua

dibuixa el perfil del teu dolor.

T’ha abandonat la sola

paraula que t’unia

al seu record

i tot és ja molt lluny,

difús, com si s’ho hagués endut

l’incendi d’aquest sol

en els merlets de l’aire.

No hi és. No hi ets.

Estàs fet d’esperances

truncades, de fe abolida,

d’amarg present.

En aquesta hora de la nit

no busquis pietat, compassió.

Ets home sol.

La còpia en negatiu

d’una ombra calcinada.

 

Josep Maria Fulquet

Natura d'infinit

Edicions 62, 2017

Més sobre l'autor, ací  

 

LA PETICIÓ

 

(Imatge pròpia)

LA PETICIÓ

Enllumena l’anvers de la pedra,
la part interior de la closca,
la semiesfera oculta de l’ull.
Desentenebra tot allò
que té massa i ocupa un volum
però que no pots detectar
amb la retina.
Apropa la llanterna
al que s’escapa del rang òptic,
encén la contradicció
de tenir ulls i no veure-hi.
Clarifica allò que emet fotons
a què la nostra pupil·la no és sensible.
Deixa’m veure
el naixement de les estrelles,
l’expansió de l’univers,
la teva llengua anticipant-se a la meva.

 

Anna Gual

Les ocultacions

Proa Edicions, 2022  

Més sobre l'autora, ací i ací

[CRIDA ALS BALCONS NUS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Crida als balcons nus o ornats d’oratge,

al caliu sempre encès o encara esfèric,

crida a l’embat sobre les alzines, 

criden a l’ull de l’alicorn i als éssers pastats

d’estius plens, crida als gerds i al temps

de figues. La nit està feta d’això i el vel

que cobreix com una segona veritat,

com una segona o enèsima pell, fa brollar

dels espills tantes incerteses veres;

vosaltres, jo quan us cerc, quan em defugiu,

tots esdevenim una esponja xopa,

què importa un cos concret?

Què importa una veu precisa i clara?

La nit és la nit i és inexplicable.

 

Hilari de Cara

Quaderns del port

Edicions Proa, 2018

Més sobre l'autor, ací i ací