EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

divendres, 28 d’octubre de 2022

CEL I TERRA

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

CEL I TERRA


L’alè de tardor desfullà,
amb tot el seu ressentiment,

la memòria que em cap avui

en dues galledes de polpa.


A la mà dreta, el primer jardí,
marcit d’esglai i mentida;

a l’esquerra, revenja de la verema.


Al sotabosc hi escuma un silenci irreductible.

 


Armand Virallonga

Des terra

Edicions Saldonar, 2021

Més sobre l'autor, ací   

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquest jardí també es deu haver marcit per la calor...I al sotabosc i trobem l'anima del silenci.
Bon cap de setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

El silenci el trobem en qualsevol lloc si sabem buscar-lo.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada