(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EN la brecha. Acudiendo.
Cobarde aún
resistente
quien la abre. O ciega.
De tanta ofuscación
de tanta sólida coraza
tejida al temblor de los
abandonados
que colman el abismo.
En la brecha. Acudiendo.
La que accede a perderse.
La que accede.
De cima en cima
la voz de las anacoretas ─las
solas ─de
cima en cima
sobre el mar de nubes.
Balbuciendo.
---
A la bretxa. Acudint.
Covarda encara
resistent
qui l’obre. O cega.
De tanta ofuscació
de tanta sòlida cuirassa
teixida al tremolor dels
abandonats
que fan vessar l’abisme.
A la bretxa. Acudint.
La que accedeix a perdre's
La que hi accedeix.
De cim a cim
la veu de les anacoretes ─les
soles ─de
cim en cim
sobre el mar de núvols.
Balbucejant.
Chantal Maillard
Primer y último poema de un libro no escrito
(dins de Lo que el pájaro bebe en la fuente y no es el agua)
Galaxia Gutemberg, S.L., 2022
Més sobre l'autora, ací
[Traducció al català feta per mi]
Entrades
