EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dilluns, 16 de gener de 2023

[NO CORRE PERILL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

no corre perill la seua ànima

la nena flor que mira rere els vidres

la immensitat          no pot mai desfer-se

aquell baluard seu de cel massís

en les entranyes d’un clot la nena

que saltirona els tolls mig descalça

i creu en la por més ferotge

no corre perill aquell bes que imagina

no és esquer ni mos la innocència

que vola i té cor     la nena impedida

que aixeca els seus braços com ales

la seua ànima és cosa del temps

que no es veu     quan siga ja ahir

la nena que juga a ser mare de tot

dirà que la nit ja no és de rajoles

mig soltes ni farà cas dels udols

 

                                                           (por)

 


Francesc Pastor

Ànima

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Suposo que a la nena, li agradaria poder travessar els vidres i volar com un ocell, pel cel blau.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Seria meravellòs, M. Roser!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada