EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimarts, 24 de gener de 2023

CANÓ DEL TEMPS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Canó de temps


I el temps no es desfaci com el fil d’un cabdell llençat a l’abisme.
Czesław Miłosz
(Trad. de Xavier Farré)


L’estiu ha confòs l’alba i els vespres,
ceps amb raïms, el blat amb rostolls.
La llum ha eixalbat el mur del cel,
un castell de núvols ara blancs.
De ben lluny, un cotxe alçava pols
i remors pels camins de l’espera:
eren llambrecs, somnis, ombres, veus
que porten brins i grumolls, records.
Obre clarors el temps que retorna,
blanqueja la paret del present
i, tot sembrant de belles paraules
el pedrís de la casa d’avui,
dibuixa el rostre perdut dels pares,
l’aroma dels capvespres d’agost
amb delits de la terra i del cos.
La plana de sobte s’ha omplert
de sentors i de mandres; les mans
de les pedres han blaït els anys,
que tot d’una es fan cendra i no-res.

 


Josep Maria Sala-Valldaura

Refer el no-res

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací   

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

El poema és bonic, però el no res no sé si es pot refer, si mai ha existit...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Caldrà crear quelcom del no-res.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada