EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dijous, 19 de gener de 2023

CANVIEN LES ESTACIONS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CANVIEN LES ESTACIONS


Vine a trepitjar raïm, tardor,

aire plaent de finals de setembre,

que a la delícia del camí et plegues.


En el niu de l’hivern, amb foc de palla, 

acuden blaus dins l’espessor del dia

que vencen un moment la contingència.


Amor grenyal, tornes amb les cireres,

les arracades de la primavera

que pinten de vermell vent i desig.


Conduït pel migjorn que empeny les veles,

l’estiu es reconeix en ell mateix

i els nous amants convenç de fugir en cercle.

 


 

 

Joan Manuel Homar

Ningú

Viena Edicions, 2022

Més sobre l'autor, acíací 

 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada mol aquest poema, és una manera molt plaent de descriure el pas de les estacions que cada vegada és més difícil de veure!!!
Bona nit, Jesús.

Calpurni ha dit...

A poc a poc passen les estacions.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada