(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La longitud de l’aire
Hi ha fets del dia a dia
com aire generós gronxant
l’espai.
Senyalen el camí
que el tornassol del temps ha
capgirat.
Declamen eloqüents.
Hi ha fets que transfiguren,
foguegen veritats.
Relaten la metàfora
del si de la bellesa,
llaurant i mantornant la terra
fèrtil
on creix la pròpia veu.
Miquel Trilla
La longitud de l'aire
Pagès Editors, 2023
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
-Què em de sembrar per recollir la pròpia veu?
Bellesa, poesia, a cada banda del camí del temps.
Bon vespre, Jesús.
I la collita serà bona!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada