(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Au sud de Tombouctou
Entre les maisons et les rues de sables
Il ne reste plus qu'un cimetière
Aucune inscription
Rien qui ne remémore ces années
L’oubli est notre épitaphe
Et pourtant nous avons existé
Nous étions des ombres aux lèvres sèches
Des ombres aux lèvres sèches
Nous déambulions par la ville
Et personne ne nous voyait
Ces années existèrent
J'en suis un témoin.
---
Al sud de Timbuctú
Entre les cases i els carrers de sorra
Només queda un cementiri
Cap inscripció
Res que recordi aquells anys
L’oblit és el nostre epitafi
I tanmateix existíem
Érem ombres amb els llavis secs
Ombres amb els llavis secs
Deambulàvem per la ciutat
I ningú no ens veia
Aquells anys van existir
En soc un testimoni.
Ismaël Diadié Haidara
Sahel
Fondo Kati / Edicions del Genal, 2017
[Traducció al català feta per mi]
2 han deixat la seua empremta:
Un paisatge ben depriment que acompanya el trist poema ...
Bon vespre, Jesús.
una molt dura època per a la zona subsahariana.
Gràcues pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada