HIMNE FORESTAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Himne forestal

Escolto l’harmonia que sona sense orquestra,
fulles de metall, branques resseques que percuden.

Les bardisses són plenes d’animalons escàpols
que fan la seva vida i no se sap què pensen.

Els uns sota la terra, els altres dalt dels arbres,
sempre tots a l’aguait per si els homes s’acosten.

Bufen ventades bròfegues que regiren la brolla
per fer vibrar els neguits de la vida feréstega.

Cap rastre de la neu, tampoc gotes de pluja,
només de tant en tant núvols que van de pressa.

Se sent un cor de grills que xerriquen i es parlen
amb xiscles i cruixits, udols de llengües mortes.

Entre alzines i enmig d’esbarzers i falgueres
s’obre una clariana arrodonida i pàl·lida.

Soc un llop solitari que viu en la boscúria,
però sé que m’escruten uns ulls a la malesa.

 

Marcel Riera Bou

Abans de la tempesta

Edicions Proa, 2023

Més sobre l'autor, ací