EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 5 d’abril del 2010

DOLOR

(Foto: Horitzó, Iruma)

De cop i volta
a l’horitzó es barregen
dolor i temps.

Publicat per Calpurni a les 23:15
Etiquetes de comentaris: , , ,

6 han deixat la seua empremta:

Albanta ha dit...

Els sentiments moltes vegades ens sobten de cop, sense saber per què, i ens carreguen de dolor. Espere que de la mateixa forma arriben moments més joiosos.
Una abraçada

6 d’abril del 2010, a les 0:23
Anònim ha dit...

Preciosa la foto. Pel breu poema et deixo un missatge al correu-e.

Olga X.

6 d’abril del 2010, a les 14:09
Anònim ha dit...

Impossible deixar-te el missatge, perquè no hi ha adreça electrònica.
OX

6 d’abril del 2010, a les 14:24
La Senyoreta Reykjavík ha dit...

Parpellejar,
tornar a mirar l'horitzó
mentre els ulls s'omplin de llum.

6 d’abril del 2010, a les 22:01
onatge ha dit...

De vegades horitzo i temps, van de bracet...

Visca la Terra!
onatge

6 d’abril del 2010, a les 22:20
Anònim ha dit...

A l'horitzó sempre s'acumula tot allò que ni arribem a imaginar. És el causant de dies de deliri baix el sol, o la pitjor de les tempestes.

Només espera el moment idoni per atacar.

6 d’abril del 2010, a les 23:40

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)